[COMUNICAT] Ens redefinim!


L’any 2012, com a reacció a la nova llei de funció pública del govern Bauzà, és creà a Barcelona el col·lectiu Illencs pel Català. Aquest col·lectiu va organitzar el 23 de març de 2012 una manifestació de gairebé 3.000 persones pels carrers de Gràcia en defensa de la llengua i la cultura comunes de les Illes i, així, traslladar el conflicte a la ciutat comtal, la qual compta amb una gran massa d’illencs i illenques instal·lades per motius estudiantils, laborals i/o familiars. A banda de la manifestació vam poder comptar amb la visita d’una membre del GOB Menorca i duguérem a terme una xerrada on hi van participar més de dues desenes de persones.

Posteriorment, el febrer del 2014, s’organitzà també des del col·lectiu l’homenatge a dos poetes oblidats per les institucions illenques i peninsulars com són Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez. Gràcies al micromecenatge i el suport de moltes persones es va poder dur a terme un acte que va omplir el Centre Artesà Tradicionàrius, també al barri de Gràcia. L’acte va comptar amb la presència de desenes d’artistes i persones vinculades al món de la cultura que van recordar i reivindicar aquests dos grans escriptors i poetes.

Passat més d’un any després de la darrera activitat del col·lectiu, els illencs i illenques residents a Barcelona hem decidit reformular i repensar el col·lectiu. Consideram que és molt important fer de corretja de transmissió entre les Illes i la resta de territoris dels Països Catalans i que tot el que passi allà arribi i sigui entès aquí, no només els atacs a la llengua i la cultura pròpies (que també), sinó els atacs contra tot allò que ens fa ser el que som: l’educació, la sanitat, l’habitatge , els serveis socials, el territori… Per això i perquè els atacs a aquests diferents eixos es succeeixen a la resta del país – ja sigui per atacs de l’Estat o dels governs autonòmics i/o locals – consideram que es també una feina imprescindible la de posar en contacte i en comú les diferents lluites a casa nostra, per construir entre tots i totes els Països Catalans. La denúncia, la resistència i la construcció per tal de defensar i recuperar ca nostra i la nostra gent.

Uns àmbits tocats de mort per part del govern Bauzá però que no per això deixarem de denunciar. Denunciar-ho per recuperar i defensar ca nostra i la nostra gent.

El canvi més significatiu serà el canvi de nom. Illencs pel Català passarà a dir-se Illencs, i hi afegirem l’àmbit que treballem a cada moment (Illencs pel Territori, Illencs pels Drets Socials, etc.). Amb aquest canvi volem deixar palesa la nostra intenció d’anar més enllà i no defallir en la defensa d’allò que creiem just.

Finalment, us instam a estar pendents de les properes convocatòries i a seguir-nos a les xarxes socials Twitter i Facebook per tal que us assabenteu de totes les activitats i accions que pensem dur a terme.

image

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Des d’Illencs pel català també deim NO


ImatgeSi hi ha una cosa que ha donat unanimitat a la societat eivissenca i formenterera, aquesta ha estat el seu NO rotund al projecte d’exploració i extracció d’hidrocarburs davant de les costes pitiüses. L’amenaça que suposen aquestes activitats per l’entorn natural d’aquesta zona i la situació avançada en la que es troba el projecte de l’empresa Cairn Energy, actualment en període d’informació pública, fa que sigui necessària una ràpida i nombrosa resposta per part de tots els que ens estimam la nostra terra. Com a element unificador d’aquesta lluita, es creà l’agrupació d’entitats Aliança Mar Blava per tal d’informar, sensibilitzar i cooperar per a què es faci sentir la nostra veu.

Davant d’aquesta amenaça, tots hi podem aportar el nostre granet d’arena, és per això que gràcies a la iniciativa de la Comissió de Festes de Santa Maria (Formentera), dissabte dia 1 de febrer, abans i després de la celebració de l’Homenatge Popular a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez, podreu signar la vostra al·legació per aturar aquest projecte. Ho podreu fer a partir de les 19h i després de l’acte. 

Si véns a l’acte, presenta la teva al·legació!

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Ja tens la teva entrada per l’Homenatge? t’explicam com aconseguir-la!


Imatge

Si encara no teniu entrada per assistir a l’homenatge que durem a terme el proper dissabte 1 de febrer a les 20h al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Gràcia, ja us podeu fer amb ella a través del següent enllaç: www.codetickets.com/c.a.t.-centre-artesa-tradicionarius/ca/codetickets.com/96/

Properament també posarem a la venda noves entrades que podreu adquirir a l’Espai Mallorca, situat a la Plaça Vicenç Martorell, 1, al mateix barri del Raval.

El preu de l’entrada anticipada a través de l’enllaç de codetickets i a l’Espai Mallorca és de 10€; el dia de l’espectacle, a Taquilla, el preu serà de 12€. No hi podeu faltar!

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

L’Homenatge ja és una realitat. Gràcies!


Dia 13 de novembre engegàrem, amb moltes ganes i il·lusió, la campanya que serviria per finançar l’acte en homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez a la ciutat de Barcelona. Després de 38 intensos dies, el passat dijous dia 19 varem assolir l’objectiu econòmic necessari per a fer-ho possible. Dilluns 23 va cloure la campanya, en la que un total de 179 sumadors ens feien arribar al 109% de la quantitat necessària.

Des d’aquí, volem agrair a tots els que heu estat amb nosaltres aquests dies d’una manera o altra: donant-nos suport, difonent el projecte, animant-nos i compartint alegries a mesura que l’objectiu estava més a tocar.
Gràcies a tots els convidats a l’acte, com són els poetes i músics, gràcies als amics de TotSuma, a tots i cadascun dels amics que han col·laborat en diferents tasques de disseny i difusió de la campanya, i a totes aquelles entitats i col·lectius que, en la mesura que els ha estat possible, han difós el missatge o bé han col·laborat econòmicament en el projecte, la qual cosa valoram força, som conscients de l’esforç que això suposa en aquests difícils temps per al món cultural i associatiu.
Gràcies als restaurants col·laboradors en les recompenses dels sopars: Ca Na Mindona, Bar Siset, S’Ametller i Can Paciències.
També el nostre agraïment a l’Institut d’Estudis Eivissencs, Comissió de Festes de Santa Maria i Obra Cultural Balear, sense la seva col·laboració els nostres mecenes no podrien gaudir de la fantàstica recompensa consistent en un lot de llibres.
I finalment, agrair especialment a tots i totes les mecenes que de forma individual han volgut aportar el seu granet d’arena, i així, granet a granet, fer-nos arribar a la quantitat necessària per a fer possible la celebració de l’acte.

A dia d’avui ja hem contactat amb tots els mecenes a l’adreça de correu electrònic que ens vareu facilitar. En aquest missatge, entre d’altres coses, us demanam alguna dada complementària que necessitam per a gestionar les recompenses. Si no heu rebut el correu o bé teniu qualsevol altre dubte, ens ho podeu consultar a: acte.brp.mv@gmail.com.

Així mateix, fer-vos saber que en breu posarem a la venda més entrades, a 10 euros anticipada i 12 euros el dia de l’esdeveniment. Estigueu atents i atentes a les xarxes, ja que properament us informarem de quan les podreu adquirir i a on.

Ara sí, podem dir que ens veim dia 1 de febrer al Centre Artesà Tradicionàrius, envoltats de música, poesia i moltes ganes de conèixer una mica més als dos poetes homenatjats. Per la nostra banda, seguirem treballant amb molta il·lusió en la preparació de l’acte per a què sigui un dia inoblidable.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Rosselló-Pòrcel, “l’àngel adolescent”


Image

Dels poetes que aquest any celebram el seu centenari, potser Rosselló-Pòrcel és qui ha rebut un reconeixement més discret.

“L’àngel adolescent”, del que Joan fuster va dir que “fou un esbós del que hauria pogut ser”, va morir prematurament deixant una obra breu, però densa, intel·lectual i apassionada, que va fer esdevenir al “català de Mallorca” tot un símbol d’una generació perduda.Dia 1 de febrer, a Barcelona, l’homenatjarem, el coneixerem una mica més, el cantarem, el recitarem, el gaudirem,… t’hi esperam!

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Marià Villangómez


En l’obra de Marià Villangómez hi trobam molt present l’illa de Formentera. Versos com “L’altra illa”, de Declarat amb el vent, o “Formentera” de La Miranda, musicada per UC en Camins de Migjorn i de la que també hi ha una preciosa versió de Taverners amb Ebri Knight …Però també hi és present quan el poeta no s’hi referia expressament, perquè quan ell parlava de la seva terra, considerava la petita Pitiüsa tan seva com Eivissa.

http://www.totsuma.cat/projecte/1090/homenatge-popular-a-bartomeu-rossello-porcel-i-maria-villangomez

Image

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Ja tenim el cartell definitiu de l’Homenatge Popular a Rosselló-Pòrcel i Villangómez


Des del nou Espai Mallorca i el col·lectiu Illencs pel Català volem organitzar un acte popular en memòria i homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913-El Brull, 1938) i Marià Villangómez (Ciutat d’Eivissa, 1913-2002). Dos poetes illencs, un mallorquí i un eivissenc, que representen dues de les millors aportacions que les Balears i les Pitiüses han fet a la literatura catalana del segle XX. El centenari del seu naixement, enguany, necessitava  que Barcelona, ciutat on ambdós es formaren i esdevingueren adults i homes d’esperit lliure, els retés un homenatge. Un homenatge popular, que hem volgut bastir des de la base, amb el format d’un espectacle on poesia i música es conjuguin i on prenguin veu artistes de diferents generacions, diversos estils i procedents d’arreu dels Països Catalans.  

Explicar, homenatjar, cantar, dir i gaudir a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i a Marià Villangómez és una manera, també, de servar la memòria d’una generació de lletraferits catalans marcada per les utopies, somnis i esperances dels anys trenta i la República que la guerra civil i la dictadura franquista estroncaren brutalment. Els seus versos, tot i l’evolució diferent que tengueren llurs existències –Rosselló-Pòrcel morí de tuberculosi abans de complir els vint-i-cinc anys en plena guerra i Villangómez, longeu, va tenir un llarg periple vital a Eivissa-, reflecteixen una actitud de compromís amb la paraula i la vida sense mesura. Sense límits. Pur foc.

Aquest acte d’homenatge pretén, per tant, vindicar la seva passió, recordar el que podem aprendre del món que ens llegaren i fer pedagogia, a Catalunya, d’unes veus literàries potentíssimes sovint oblidades per l’establishment cultural principatí. Salvador Espriu, que tenia la seva edat, fou íntim amic de Rosselló-Pòrcel durant els anys d’universitat i mantingué una estreta relació amb Villangómez, digué d’ells que eren dues de les millors expressions poètiques de la seva generació. Ajudem, entre tots, a fer possible que l’1 de febrer la ciutat de Barcelona aculli l’homenatge que mereixen.

Aquest és el cartell definitiu de l’acte, pots comprar les teves entrades o fer la teva aportació a: 

http://www.totsuma.cat/projecte/1090/homenatge-popular-a-bartomeu-rossello-porcel-i-maria-villangomezImatge

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

QUI FOU BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL?


ImatgeCom bé sabeu, aquests dies estam preparant un acte per tal d’homenatjar dos poetes illencs a la ciutat de Barcelona, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez, que se celebrarà dia 1 de febrer al CAT de la Vila de Gràcia. Per tal de què coneixeu una mica més als nostres homenatjats, en aquest cas compartim amb vosaltres la biografia, força interessant, del poeta mallorquí.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l’ “àngel adolescent”, ha passat a la història de la literatura catalana per la seva vida, curta, apassionada i tràgica, en uns temps convulsos. Nascut a Palma, al barri del Puig de Sant Pere, l’any 1913, en una família treballadora, se li despertà aviat la dèria per les lletres. Alumne, a l’Institut Balear, de Gabriel Alomar, escriptor i un dels primers teòrics del catalanisme d’arrel progressista, als setze anys va publicar una antologia de poetes mallorquins compilada per ell mateix.
El 1930 ja és a Barcelona, becat, per estudiar-hi Filosofia i Lletres. Viu a la Residència d’Estudiants del carrer Urgell, germana de la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, i que dirigeix el també mallorqui Miquel Ferrà. Frueix amb intensitat la vida universitària d’època republicana: coordina les publicacions de la Residència –on publicaran Joan Vinyoli i Marià Manent, entre d’altres- i hi té cura de la biblioteca, es fa amic de professors seus com Carles Riba, Pierre Vilar o Joan Coromines, i connecta, de seguida, amb companys de la seva edat com Joan Teixidor, Amàlia Tineo, Mercè Muntanyola i la persona amb qui tendrà una relació més estreta: Salvador Espriu. Ell i Espriu seran amics corals malgrat les evidents diferències ideològiques que els separen. Rosselló-Pòrcel és un vitalista convinçut, rebel, contundent, explosiu, que es defineix català de Mallorca i comunista. El 1931 la proclamació de la República i l’anunci de Macià el deixen frapat “’Quin entusiasme! És gros. D’aquí se senten els crits. La Rambla, la Rambla!” escriu al seu amic Gabriel Fuster “Gafim”.
El 1933 coincidint amb el final de la carrera participa en el mític viatge d’estudis  per les dues riberes de la Mediterrània que el govern de la República organitza  a bord del  creuer “Ciutat de Cadis” amb la flor i nata de l’alumnat i el professorat universitari d’esquerres del moment.  L’acompanyen Espriu i les seves amigues Amàlia Tineo i Mercè Muntanyola i visitaran ports del Magrib, Egipte, Palestina, Grècia, Itàlia, Sicília, Malta, Xipre i Turquia, inclosa Istambul, que el fascina. Serà una experiència absolutament inoblidable que el marcarà. Aquell any, publica “Nou poemes”, i el següent, el 1934, veurà la llum “Quadern de Sonets”, fruit poètic dels sis anys d’estudis a Barcelona. El 1934 va a Madrid amb la intenció de fer el doctorat. Allà contacta i fa amistat amb integrants de la Generació del 27 castellana: Lorca, Albertí i, sobretot, Dámaso Alonso, que l’ajuda a trobar feina de professor. Fa algunes traduccions –d’André Gide i de textos medievals francesos- i escriu moltíssim. Des d’allà viu amb passió revolucionària el que succeeix al seu voltant. “La batalla és cada dia més clara entre els dos extrems i nosaltres som molts més. Hem de guanyar per força.” diu al seu mestre Gabriel Alomar, en una postal d’aquells mesos. El febrer de 1936, abans de les eleccions, envia un telegrama al seu amic palmesà Robert Massanet amb un sol missatge “Vota comunista”.
L’aixecament feixista de juliol d’aquell any l’obliga a tornar als Països Catalans, a casa. Farà classes a l’Institut Pi i Margall –avui Milà i Fontanals-, on els seus alumnes l’adoren i, uns mesos després del seu retorn, intenta incorporar-se a l’exèrcit republicà. Tanmateix, els seu fràgil estat de salut fa que se li recomani estar a la reragurada i no al front. Pateix per Mallorca, controlada pels escamots falangistes que porten a terme una repressió ferotge arreu de l’illa. “Tota la meva vida es lliga a tu/com en la nit les flames a la fosca” escriurà aquells dies. Gràcies a Joan Mascaró i Fornés, amic mallorquí que viu a Anglaterra, fa arribar noticies a la seva família a Palma. A finals de novembre de 1937 comença a trobar-se molt malament i el 23 de desembre se li diagnostica granúlia, una tuberculosi pulmonar incurable. “Aquest noi ja és mort” li diu el doctor Raventós, que l’atèn, en confiança a la seva amiga Amàlia Tineo. La tragèdia s’albira aprop.
El 2 de gener del nou any 1938 els seus amics opten per translladar-lo al sanatori d’El Brull, al Montseny. Ell no és gaire conscient del seu estat real. Tres dies després morirà sol, a darrera hora de l’horabaixa, assegut a una cadira. És el 5 de gener del 38 i el vetllaran Salvador Espriu i Amàlia Tineo tota la nit posterior. Al seu enterrament, al mateix sanatori, el president Companys hi envia a Antoni M. Sbert en nom de la Generalitat en guerra. La relació de les seves pertinences en el sanatori escarrufa: un raspall de dents, una màquina d’afaitar, dues pastilles de sabó, un termòmetre, una ploma, un mirall, dues ampolles de colònia, una esponja, un rellotge, dues flassades, vint-i-cinc mocadors, un abric, una jaqueta de pell, dotze samarretes, tres pijames, tres jerseis, un guardapits, una corbata, un pot de mel, set parells de mitjons, un barnús, unes sabatilles, unes sabates i un termo. Profètic, havia deixat escrit “ Viuré l’hora impura de les aspres angúnies mudes/ amb la por de morir tot sol, al carrer”.
Poc temps després, la Residencia d’Estudiants publica “Imitació del foc”, el seu últim poemari, que ha marcat a generacions de lletraferits a casa nostra.  Passen els anys. El 21 de febrer de 1958, vint anys després, Salvador Espriu aconsegueix que les restes del seu millor amic de joventut siguin tralladades des del Brull al cementeri d’Arenys de Mar, al panteó de la família Espriu. Des del 20 de gener de 1978 es troben al cementeri de Palma.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari