Roda de premsa de dimecres passat, d’impuls de la campanya per fer possible l’Homenatge a Rosselló-Pòrcel i Marià Vilangomez

 L’Espai Mallorca i Illencs pel Català han presentat en conferència de premsa la campanya a la plataforma de micromecenatge Totsuma per a la realització d’un gran acte popular en memòria i homenatge a Bartomeu Rosselló-Porcel (Palma, 1913-El Brull, 1938) i Marià Villangómez (Ciutat d’Eivissa, 1913-2002) el dia 1 de febrer al Tradicionàrius de Gràcia. L’acte comptarà amb la conducció de l’escriptor, cantant i agitador cultural Martí Sales i l’escriptora i periodista Llucia Ramis. A més, es comptarà amb la participació d’un gran nombre de personalitats del món musical i cultural d’arreu dels Països Catalans: Biel Majoral, Isidor Marí, Biel Mesquida, Pau Alabajos, Meritxell Gené, Ebri Knight, Taverners, Projecte Mut, Quin Delibat, Sebastià Alzamora, Sebastià Bennàssar, Carles Rebassa, Xavier Abraham, etc.
A la presentació del projecte, que ha tingut lloc al nou Espai Mallorca, hi han assistit Antoni Trobat i Neus Ferrer, d’Illencs pel Català, Jaume Reus de l’Espai Mallorca, Isidor Marí, lingüista eivissenc, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ex-membre del grup UC, i Sebastià Alzamora, escriptor i autor de la novel·la ‘Dos amics de 20 anys’, dedicada a l’intensa relació entre Espriu i Rosselló-Pòrcel.

Homenatge popular

Reus ha volgut remarcar la importància de realitzar un projecte conjunt que parteix d’una iniciativa popular tenint en compte ‘el poc interès que han demostrat les institucions illenques en la difusió i commemoració del centenari dels dos poetes’. El programador de l’Espai Mallorca també ha declarat que ‘aquest acte amb Illencs pel Català i l’exposició de Rosselló-Pòrcel, que s’inaugurarà  a l’Espai Mallorca el 5 de desembre, formaran part del triangle poètic que completaran les exposicions d’Espriu al CCCB i la mostra destinada a Villangómez a l’Institut d’Estudis Catalans’.

Territori, educació i llengua

Trobat i Ferrer, d’Illencs pel Català -el col·lectiu en defensa de la llengua catalana a les Illes amb seu a Barcelona-, han explicat que l’homenatge als dos poetes respon a una voluntat molt més social i integradora i no pas institucional.
La música i la poesia tindran un gran pes en la configuració de l’acte. No obstant això, no s’ha volgut deixar de banda una part més reivindicativa, que es relaciona directament amb la vida i obra dels dos autors que es vol homenatjar. És per aquest motiu que l’acte es vertebrarà en tres eixos: educació, llengua i territori. ‘La idea és fer ressò del vessant pedagògic d’ambdós autors, els quals empraven el català com a llengua de comunicació, creació i reivindicació; així com no deixaven de banda la seva realitat illenca ni el concepte de país’. A més, comenten que “es preté involucrar a diferents moviments socials que tenen aquests eixos com a element principal de lluita.

‘No volem que la il·luminació d’Espriu deixi a les fosques els altres poetes’

Marí, per la seva banda, ha insistit en la relació que mantenien els dos poetes illencs amb Salvador Espriu, amb qui comparteixen centenari.’No volem que la il·luminació d’Espriu deixi a les fosques els altres poetes’. El president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans també ha volgut posar l’accent en les altres exposicions que es desenvolupen entorn a la figura de l’eivissenc Villangómez, dues a Eivissa i una a l’IEC.

‘Els pobles que no honoren els seus poetes estan condemnats a ser bàrbars’

Per la seva banda, Sebastià Alzamora, que també participarà en l’acte homenatge recitant versos de Rosselló-Pòrcel i Villangómez, ha acusat les institucions i el govern balear de no prestar l’atenció necessària al centenari de naixement dels dos poetes. Afegeix que actes com aquest són ‘enormement necessaris i valuosos’. ‘Els pobles que no honoren els seus poetes estan condemnats a ser bàrbars’, ha sentenciat l’escriptor citant a T.S Elliot. ‘I nosaltres no ho som’, ha afegit.

Per últim,Trobat ha parlat de la importància d’honorar una generació, la dels anys trenta, que van veure truncats els seus somnis al 36. La roda de premsa ha finalitzat amb una intervenció de Marí donant un missatge clau: ‘Recordar temps molt més difícils ens ha d’encoratjar a pensar que podem tirar endavant tot i la situació actual’.

 

L’Espai Mallorca i Illencs pel Català arrenquen la campanya de microfinançament per a l’Homenatge Popular a Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez

El proper 20 de novembre a les 12h, l’Espai Mallorca i Illencs pel Català presentaran en roda de premsa la campanya a la plataforma catalana de micromecenatge TOTSUMA per a la realització d’un Acte popular en memòria i homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913-El Brull, 1938) i Marià Villangómez (Ciutat d’Eivissa, 1913-2002).
A la presentació del projecte, que tindrà lloc al nou Espai Mallorca a la Plaça Vicenç Martorell 1, hi assistiran Antoni Trobat d’Illencs pel Català, Jaume Reus de l’ Espai Mallorca, el lingüista eivissenc Isidor Marí i Sebastià Alzamora, escriptor i autor de la novel·la “Dos amics de 20 anys” sobre la intensa relació entre Espriu i Rosselló-Pòrcel.
La campanya, que es va engegar el 13 de novembre a la plataforma catalana de micromecenatge TOTSUMA, té com objectiu finançar un acte poètico-musical coincindint amb el centenari dels dos poetes illencs i del català Salvador Espriu.
L’homenatge popular que tindrà lloc el proper 1 de febrer al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), ubicat a la Plaça d’Anna Frank al barri de Gràcia (Barcelona) vol financiar-se a través de les aportacions populars.
Rosselló-Pòrcel i Villangómez són illencs; un mallorquí i un eivissenc; i representen dues de les millors aportacions que les Balears i les Pitiüses han fet a la literatura catalana del segle XX.
A la pàgina http://www.totsuma.cat/projecte/1090/homenatge-popular-a-bartomeu-rossello-porcel-i-maria-villangomez trobareu tota la informació de l’esdeveniment.

Exitosa jornada de les Illes al Maresme

Aquest divendres passat, 26 d’abril, es dugué a terme la Jornada “Les Illes a l’Atzucac” a la Taverna que porta el mateix nom, a la ciutat maresmenca de Mataró.

S’encetà tot plegat cap a les 20 hores del capvespre amb la xerrada sobre la situació política i lingüística a les Balears i Pitiüses, on hi assistiren prop de 20 persones. La xerrada es dividí en tres parts. Per una banda, s’encetà l’acte amb la presentació dels dos col·lectius que, juntament amb l’Atzucac, van organitzar l’acte: Illencs pel Català (col·lectiu d’illencs residents a Barcelona que lluita per la protecció del català i contra la política repressora del Govern de Jose Ramón Bauzá) i la Comissió de Festes de Santa Maria de Formentera (col·lectiu organitzador de  les festes de Santa Maria des de l’any 1990 fins a l’actualitat). Acte seguit es presentà el llibre titulat “L’independentisme a les Illes Balears” (editat per Documenta Balear) per part dels seus dos autors: els historiadors mallorquins Miquel Amengual i Joan Pau Jordà. La presentació donà peu a la tercera part d’aquest primer acte, que fou generar una mica de col·loqui i debat sobre la situació actual en política lingüística a les Balears i Pitiüses, així com pot afectar l’anomenat Procés de Transició Nacional per part de Catalunya en relació a la resta de territoris dels Països Catalans.

Just després de donar per finalitzat el debat, les persones assistents es disposaren a visualitzar el documental “Aigua Clara, Formentera 1913-1975”, del periodista Carmelo Convalia. En aquest, es revela l’essència i la història de l’illa durant el segle XX, a través de la vida del mariner i anarquista Joan Colomar Torres.

Un cop finalitzat el passi del documental, s’organitzaren les instal·lacions de la Taverna per al sopar popular, on prop de 40 persones gaudiren dels següents plats –tots de gastronomia endèmica de Formentera-: amanida de bescuit i peix sec i calamars amb sobrassada.

Per amenitzar la jornada, després del sopar, cap a les 23 hores al mateix Atzucac, es gaudí del directe de la formació musical mallorquina Taverners, els quals recentment han tret el seu primer disc titulat “No hi ha temps que no torn”.

Per a finalitzar, es comptà amb els Punxadiscs Luigi_may i Pep Vòmit, que ens transportaren per unes hores a les festes d’estiu d’arreu de les Balears i Pitiüses.

A grans trets, des dels diferents col·lectius organitzadors, es considera una molt bona jornada, tant amb assistència com en participació, tenint en compte que era el primer cop que, tant Illencs pel Català com la Comissió de Festes de Santa Maria de Formentera, feien un acte al Principat, que no fos a la ciutat de Barcelona.

Correllengua i DespertaFolk

Els propers 19 i 20 d’octubre, la plaça de la Vila de Gràcia acollirà dos esdeveniments clau en la promoció de la llengua i cultura catalanes: el Correllengua de Gràcia i el DespertaFolk. Enguany ambdós actes s’uneixen a la direcció de les anteriors edicions Illencs pel Català i l’Espai País Valencià.

Així doncs, enguany el Correllengua i el DespertaFolk posen l’èmfasi en representar a les jornades tots els indrets dels Països Catalans, fomentant els llaços de germanor que uneixen el nostre poble des de fa segles.

Des d’Illencs pel Català participem al col·loqui del divendres 19 “Realitat lingüística i política a diferents territoris dels Països Catalans”, amb la presència del reconegut activista mallorquí Antoni Trobat. A més, Illencs també organitza l’enllaçada gegant per la llengua del dissabte a Vila de Gràcia i participa a la 1ª Copa intranacional de cançó improvisada amb els glosadors amb Mateu “Xurí” i Macià Ferrer, vinguts de Mallorca.

Esdeveniment de Facebook

Cartell del Correllengua i el DespertaFolk

Xerrada GOB Menorca

El casal Jaume Compte de Sants va ser el lloc triat per dur a terme una xerrada a càrrec del GOB Menorca sobre les polítiques territorials implantades des del govern a l’illa, on l’entitat ecologista aixecà la veu contra els atacs al territori i la destrucció que suponen les polítiques públiques. El govern ha canviat i continua canviant la legislación vigent en matèria territorial en pro dels grans projectes empresarials, deixant de banda la importància natural, històrica, territorial i cultural dels espais de les nostres illes.

A la xerrada del passat 6 de juny es van poder descobrir els vertaders motius i les estratègies que s’amaguen darrera els continus canvis que es promouen des del govern, els quals suponen un augment de la desprotecció del territori. Una activitat que, curiosament, s’ha convertit en un dels motors de la classe política balear.

Foto: Illencs

El debat, organitzat des d’Illencs pel Català, va tenir un èxitde convocatòria sorprenent, on més d’una cinquantena d’assistents de totes les edats i de totes les procedències es van reunir per tal de fer palesa la preocupació social que les polítiques territorials desperten arreu del nostre territori.

Finalment, la xerrada s’allargà a causa de l’intens debat que seguí a la presentació del GOB Menorca.

Cartell de la xerrada

MANIFESTACIÓ 23M

El passat 23 de març un col·lectiu d’illencs residents a Barcelona va convocar una manifestació a la ciutat Comptal en solidaritat amb la concentració que l’Obra Cultural Balear tenia prevista dos dies més tard, el 25 de març, a Palma. El motiu d’ambdues manifestacions era defensar la llengua pròpia davant als atacs indiscriminats que el català està patint, arrel de l’arribada del Partit Popular al govern de les Illes.

Davant aquest genocidi lingüístic planificat, unes 1500 persones surtiren als carrers de Barcelona per reclamar un tracte just pel nostre poble i la nostra identitat.

Arran de l’èxit d’aquesta convocatòria neix Illencs pel Català amb l’objectiu de donar veu a tots aquells illencs residents a la ciutat Comptal que reivindiquen la nostra llengua, cultura i història i que rebutgen les dictatorials polítiques lingüístiques que està implantant el govern de Bauzà.

Font: Jordi Borràs

Neix Illencs pel català

Illencs pel Català

Illencs pel Català és una associació que neix com a resposta enfront els atacs indiscriminats que actualment està patint la llengua pròpia de les Illes Balears. La modificació de la Llei de normalització lingüística, la supressió del Decret de mínims o la  la nova Llei de funció pública, així com el tancament de mitjans com Ona Mallorca i Televisió de Mallorca, en són només alguns exemples.

Davant aquesta situació, des d’Illencs pel Català lluitam contra les retallades lingüístiques i donam suport a totes les accions que defensin la cultura, la llengua i la història del nostre poble.

Perquè retallar la llengua és retallar la nostra identitat.